Un banc afortunat

A la vila hi havia un mirador davant la platja, on vivia un banc fort i bonic.
Construït amb la fusta d’un casc blau d’alguna nau abandonada a la sorra.
No hi havia al mon cap banc tan afortunat!
Al matí Gandia mirant la mar, i a la nit s’adormia amb la posta d’un sol daurat.
L’apassionava compartir amb tothom, cada paraula nascuda d’una historia viscuda a la vila.
Una tarda plujosa una onada amb molta fura li va arrancar un troç d’una pota.
La por d’acabar substituït, va omplir d’amargor llur ànima.
No volia marxar.
La son li fugia, donant pas a uns malsons on un banc plastificat li robava no tan sols un lloc al mirador: li robava la vida!!
Ara no somiava! Algú li donava cops? Quina il·lusió!
Li canviaran la fusta i podrà continuar com fins ara, vivint orgullós i tranquil, al costat d’una platja vora la mar.
Quin banc tan afortunat!!

Núria Cegarra.