Les arracades de plata

Un dia vaig veure unes arracades de plata al damunt de la tauleta de nit de la meva germana. Quan va arribar li vaig preguntar qui li havia regalat i em va dir que un amic. “Bellíssimes” li vaig dir. “Sí. Tenen uns cinc anys” va dir ella. I va callar un instant per pensar. M’explicaria un relat fascinant? Així va ser. Les arracades se les havia regalat el seu amic alguns dies després del seu sant quan un migdia havien anat a dinar. Ella va demanar spaghetti amb salsa, van pagar a mitges i ell li va dir: “Fa quatre dies va ser el teu sant i tinc un regal per a tu. Aquí el tens” I li va atançar el petit paquet. Ella li va agrair amb un escuet “gràcies”, les va guardar a la butxaca de l’abric i en arribar a casa va veure si li esqueien davant d’un mirall, recordant el viatge fins la parada “Peu del Funicular”.