La Laura, el llop i les móres del bosc

La Laura, el llop i les móres del bosc

Això era una vegada una nena molt bufona i eixerida que es deia Laura a qui la seva mare va enviar al bosc a buscar móres per fer un pastís. La Laura, que a més de espavilada era molt obedient, va anar resolta a fer l’encàrrec.

Al bosc, és clar, es va trobar amb el llop que es deia Josep i aquell dia, preveient que apareixeria alguna innocent criatura es va rentar i empolainar amb cura. Els últims temps al bosc, entre les espècies en extinció i l’especulació immobiliària que provocava incendis devastadors, la vida social era molt ensopida i Josep tenia poques possibilitats de conèixer gent nova.

Quan va veure la Laura es posar molt content i es va atansar il·lusionat.

- Bon dia, maca! – li va dir amb el seu millor somriure
- Bon dia, senyor llop, quin goig que fa! – li va respondre ella molt educadament.

El llop es va enrojolar, malgrat la fama que el precedia, era tímid i vergonyós. Per sort la nena no es va adonar.

- No voldria semblar mal educada – va continuar la Laura, tement que el llop la volgués entretenir del seu objectiu- però he de tornar el més aviat possible a casa i encara he de trobar les móres per fer el pastís.
- Si m’ho permets, jo puc ajudar-te, conec una contrada on es fan les millors móres de tota la comarca.
- Anem-hi, doncs – va respondre la Laura amb autoritat- A més del pastís, he de fer un munt de coses i ja em va bé no perdre el temps en recerques infructuoses.

El llop el que volia era conversa, així que, malgrat el comentari, la va portar pel camí més llarg. La Laura va fer veure que no s’adonava, perquè a mida que s’endinsaven en el bosc anava descobrint el plaer de passejar per la natura al costat d’un expert com en Josep.

I el cert és que van passar una bona estona junts, ella va arreplegar un cistell ple fins dalt de móres i més va aprendre un munt de coses del bosc i en Josep va poder esbargir-se de la seva vida solitària.

Des d’aquell dia cada vegada que la Laura necessita móres va a trobar al Josep i junts descobreixen indrets inexplorats atapeïts de saborosos fruits del bosc. Ella satisfà el seu deler de llepolia i ell desenvolupa la seva malmesa sociabilitat.

La mare de la Laura també està molt contenta, perquè amb tantes trobades al bosc té sempre el rebost ple de móres i ara es dedica a comercialitzar el seus pastissos que ja son famosos arreu.