El barret de l'avi

El barret de l’avi

Això va passar fa molts i molts anys. La Laia tenia un avi molt divertit que al hivern duia posat un barret de feltre marró molt semblant al que porten els gnoms als contes de fades. A la Laia sempre li havia atret el barret de l’avi i una tarda que ell estava fent la migdiada el va agafar per presumir davant d’uns amics. Els va dir que era un barret màgic i que podien demanar el que volguessin perquè ells els ho donaria.

El primer a demanar va ser el Roger.

- Jo vull una pilota de futbol signada per tots els jugadors del meu equip favorit!

La Laia va arrufar el nas per fer veure que el que havia demanat en Roger era molt difícil d’ aconseguir però… oh! sorpresa! Del barret va sortir disparada una pilota ben nova i lluent i amb les signatures dels futbolistes.

Tots van quedar bocabadats, especialment la Laia. I és clar, tots els nens es van afanyar a demanar: Joguines, llibres d’aventures, caramels de maduixa, xocolates de totes les mides, crispetes, gelats de dues boles…

Primer l’habitació de la Laia i després tota la casa va quedar inundada de tantes coses com requerien els nens. La nena es va espantar molt i no parava de dir als seus amics que paressin de demanar.

Amb el guirigall que es va formar l’avi es va despertar molt enfadat. Va veure el que passava i encara es va enfadar més. D’una revolada va prendre el barret al petit Jofre que li estava demanant un vestit de pirata.

I tant bon punt va agafar el barret les coses van desaparèixer de cop. Quan l’avi va veure la cara de decepció de tots aquells nens que fa un moment eren tan feliços, li va saber greu i va dir:

- Nois, us heu portat malament agafant el barret sense permís, i malgrat que mereixeu un càstig, us perdono amb una condició.

Tots callaven amb el cap cot, disposats a complir.

-La condició és que només podeu demanar una cosa cadascú, però aquesta cosa ha de ser la que penseu que desitja el vostre amic i donar-la a ell

Tots hi van estar d’acord i així ho van fer, de manera que cadascú tenia el que havien desitjat per ell.

Des d’aquell dia al poble de la Laia, tothom està pendent dels desitjos dels altres.